Search This Blog

Tuesday, April 12, 2011

Divertimento lingüístico


El Toni Coromina, un bon paio de Vic, ens proposa aquest “Divertimento Lingüístico” al Vanguardia (12/04/2011)

Alfondo Subidas Almendro, hijo de Huesocaro y Marycielo, nació en Fortaleza enloquecida del Pedrusco, donde su padre (oriundo de San Baudilio del Merluzanar) y su madre (nacida en Vírgenes) se establecieron finiquitada la guerra. Al fondo era un chico un poco rebota-mostradores, catacacerolas y extravia cachorros.Por eso, su madre siempre le espoleaba: ‘¡Venga, arriba y gritos! ¡Pecho y huevos! ¡Adelante los blandones!’.

 Pero a él, piernas ayudadme, sólo le gustaba ahuyentar la niebla por los bosques de las Zorrerías y leer los libros de José Llano. De hecho, era un letralesionado, sueñatortillas, lamehílos, barriga-gozosa y cabeza de truenos. Entonces, Marycielo le decía: ‘¡Al fondo, dame un golpe de mano, que lo más fresco está en el fregadero!’.
Tanto mismo, él parecía tocado del hongo, ronalmorzaba, hacía el llorapoquitas y contestaba que le hacía daño el ojo de piojo. Toda la vida fue un defecadudas que se limitó a hacer la vive-vive y nunca quiso menear las cerezas. Hasta que un buen dia hizo el fin de Excreta-tirantes”

Per si voleu veure l'original:
Alfons Pujades i Ametller, fill d’Òscar i Maricel, va néixer a Castellfollit de la Roca, on el seu pare (originari de Sant Boi de Lluçanès) i la seva mare (nascuda a Verges) es van establir acabada la guerra. L’Alfons era un vailet una mica salta-taulells, tastaolletes, esgarriacries i caga-dubtes. Per això, la seva mare sempre l’esperonava: ‘Vinga, amunt i crits! Pit i collons! Endavant les atxes!’ Però a ell, camesajudeu-me, només li agradava escampar la boira pels boscos de les Guilleries i fullejar els llibres de Josep Pla. De fet era un lletraferit, somniatruites, llepafils, panxacontent i cap de trons.

Aleshores, la Maricel li deia: ‘Vinga, Alfons, dóna’m un cop de mà, que el mes fresc és a l'aigüera!’. Tanmateix, ell semblava tocat del bolet, rondinava, feia el ploramiques i contestava que li feia mal l’ull de poll. Tota la vida va ser un caga-dubtes que es va limitar a fer la viu-viu i mai no va voler remenar les cireres. Fins que un bon dia va fer la fi d’en Caga-elàstics”.

.

No comments: