bolets, mycologists, geografia i cultura. Tot és ú. Parlem-ne. Tenim una entrada al blog avui en tres parts.
La primera part, que juguem a casa, al diari Regió 7 li podiem llegir al Josep Cuello una entrevista:
Hi ha qui opina que no són els més bons, però el cert és que aquest interès pels rovellons ve de lluny. Un exemple el tenim a la Manresa del segle XVII. Aleshores hi havia la figura del mostassà, un càrrec que es mantenia des de l'administració àrab i que s'encarregava de vigilar els preus, la qualitat dels productes i els contrastos dels pesos i les mesures. Magí Canyelles va escriure el 1673 Jurisdicció del magnífic mostassaf de la ciutat de Manresa, on detallava cadascuna de les categories dels productes a la venda, i un dels apartats era "bolets, rovallons i altres". Això ens indica clarament quin era el bolet principal dels bagencs d'aquella època.
Una part del llibre és dedicat als noms. L'exhaustivitat lèxica de Catalunya en aquest terreny té parangó en altres llengües?
Hi ha centenars, milers de noms. Com diu Ramon Folch, els noms són els colors de la paleta amb què els homes descrivim la natura. I per això som exuberants, barrocs... Temps enrere vaig recol·lectar noms d'insectes, tenia capses plenes de fitxes. El món dels bolets és més reduït, al capdavall hi ha uns pocs centenars d'espècies. El 2007 vaig publicar Els noms dels bolets, i realment a Catalunya hi ha moltes formes per esmentar-los, però també en altres llengües, com ara l'anglès.
Però no em dirà que no tenen el seu encant denominacions com ara barret de capellà o orella de llebre?
Les metàfores ajuden a comprendre com és el bolet. Si parlen d'una part d'un animal, senyal que són bons: cama de perdiu, peu de rata... Però si a la paraula bolet s'hi suma l'animal sencer, com ara bolet de bou o bolet de cabra, llavors és que el bolet potser no és dolent però tampoc té res d'especial. El pagès li posava aquest nom com volent dir que aquell bolet se l'havia de menjar la vaca, el bou...
Molt agradable la secció de cultura històrica, que ens entronca amb el mercat que estructura l'espai de la ciutat.
La segona part, el mercat urbà és un espai mediterrani de convivència, dels basars i socs àrabs a les halles medievals (Hala dels draps, Porxada, com la d’ Ullastret, a l´Alt Empordà). Olors, colors, sons, comunicació: el mercat és una festa dels sentits.
 |
| Des de Damasc, a Siria |
(i també a Turquia: Bazar és diumenge, i per tant: el dia de mercat). Només ens cal veure els Kervansaray d'Esmirna, a la costa de est de Turquia, final d'una de les rutes de la seda.
El caravanserrall (del persa كاروان caravan, "viatgers" i سرا sarayı, "hostal", "refugi", "palau")[1][2] o khan, era un edifici situat al llarg de les grans vies de comunicació delmón musulmà (especialment les de la ruta de la seda) destinat a acollir les caravanes al fi d'una etapa de viatge.
I tercera part, per aprendre anglès també ho podem fer amb els bolets: my best webpage to keep my languages alive: TED Talks, (as I open the subtitles option or interactive transcript -in a score of languages, oh, yes including Korean!!)
There are cosmic implications as well. Stamets believes we could terraform other worlds in our galaxy by sowing a mix of fungal spores and other seeds to create an ecological footprint on a new planet.
"Once you’ve heard 'renaissance mycologist' Paul Stamets talk about mushrooms, you'll never look at the world -- not to mention your backyard -- in the same way again."
PD1. per aprendre from down under, visit this Australian webpage .
No comments:
Post a Comment