Calendari Occidental. Roma no se fundó en una hora.
(for modern changes in our Calendar, click here)
Avui és un bon dia doncs s'acaben el 11 dies perduts al 1582 (4-14 octubre)
Tot saber és contrastiu i pel que fa a la datació a Occident ja han expressat els companys detalls sobre el calendari jueu, que comença el compte en la data de la creació del món, i el dels musulmans comença el dia de la fugida de Mahoma de la Meca, el 16 de juliol de l'any 622 d.C.
Avui és un bon dia perquè hem canviat l’hora, hem dormit una hora menys. La reforma gregoriana no va ser acceptada espontàniament; ja s’ha dit que va afectar el món xinès el 1911, però l’anglòfon el 1752, tot al seu moment. D’aqeust periode, recorde les paraules de George Washinton descrivint com va perdre els 10 dies en l’ajust: “no lamenteu el temps perdut i troba consol en saber que aqeust mes les despeses no seran tantes i si estimeu com jo el coixi del llit quina satisfacció per una vegada anar a dormir un dia dos i llegar a despertar-se un dia catorze.” -fina ironia i optimista per natura.
Però en la part més nostra la variació en els sistemes de datar el temps també ha tingut les seues variacions, com asenyala A. Cappelli. Al seu estudi dedica la primera part a unes "Brevi nozioni di cronografia" on descriu les "Eres e períodes cronològics" referits a occident:
Era bizantina: el món començava en l'any 5508 abans de Crist i l'any
començava el primer de setembre, va durar fins a la caiguda de l'imperi d'orient
però fou usada fins a finals s. XVII, de fet la va abolir a Rússia Pere el Gran
el 1 de gener del 1700
Anni del Consolato: l'any oficial a Roma s'indicava amb el nom dels
consols que s'encarregaven de Roma el primer de gener de cada Any i es va començar a usar, segons sembla, a l'any 509 a.C. L'any 541 d.C. Flavio Basilio Jr. es revestí del consulat (i fou l'últim), així es dataven els anys a partir de
llavors com P.C. (post consullatum). Durant els ss. VI i VII es segueix usant, i el document més modern que l'empra és un del papa Sergi III del 904.
Olimpiadi: el començà a usar l'historiador Timeu (mort el 256 a.C.) i
es feia començar a l'any 776 a,-c, em sembla que dividia el temps en períodes
de 4 anys, que començaven el 1r de juliol, que és quan començava l’Olimpiada. "El primer any de la nostra era, en els primers sis mesos, correspon al quart any de la CXCIV olimpíada, i en els altres sis al primer any de la CXCV olimpíada" (p. 4); fou abolit amb Teodosi el Gran l'any 395 d.C., tot i així, el rei Ethelred II d'Anglaterra, clàssicon els haja, va datar una carta del 995 amb les paraules "Olimpiade IV regni mei", és a dir, 16º any del seu regnat.
Era de la fundació de Roma: començaria el 21 d'abril de l'any 753
a.C., però l'any començava l'1 de gener; fou emprada pels historiadors, però no de manera pública.
Era de Diocleziano, o dels Martirs: començà el 29 d'abost del 284 i
primer es va difondre a Egipte; a partir del s. VII fou anomenada "era dels martirs", fou adoptada també a Milà i per san Ciril d'Alexandria, pels coptes i per alguns pares de l'Església. No sé quan va deixar d'emprar-se
Indizione: són períodes de 15 anys, originaris d'Egipte, que van
començar a usar-se l'any 313 de l'era cristiana; n'hi havia de diverses "grega o
constantinopolitana" que feia començar l'any el 15 de setembre; també
n'hi ha pròpies de diverses ciutats d'Itàlia "senese", (l'any començava el 8 de
setembre); etc.
Era de Hispania: comença a emprar-se al s. V i datava l'any en què August
va conquerir Espanya, 1 de gener del 38 a.C. "sub era" i s'usà també a
l'Àfrica i a les províncies del sud de França. S'abolí el 1180 a Catalunya, el
1349 a Aragó, el 1358 a Velència i el 1383 a Castella i lleó, on fou
substituïda per la era cristiana, però amb principi el 25 de desembre; a Portugal també va ser substituïda, però l'any 1422. Tot i així, alguns continuaren a Castellà a datar segons l'era fins a mitjans s. XV.
Era cristiana: es creu que va començar al s. VI per causa de Scita
Diògens el Petit, abat de Roma, que fou capaç de fixar el naixement de Crist el 25 de desembre de l'any 753 de Roma (sembla que es va equivocar en 7 o 8 anys de retard). Està marcada per la formula "anno ab nativitate Domini" i
marcava en alguns països el començament de l'any el 25 de desembre. L'anomenat "Estil de l'encarnació" comença l'any el 25 de març i fou molt emprat, trobant-se a França, per exemple fins al 1564. L'estil modern o "de la circumcisió" (deu dies després del naixement de Crist el van circumcidar", fa començar l'any l'1 de gener i no et sé dir quan començà a emprar-se.
Font:
A. Cappelli, “Cronologia, cronografia e calendario perpetuo dal
principio dell'era cristiana ai nostri giorni”, Milano: Hoepli, 1988 [1929], 608
pp.
No comments:
Post a Comment