Parlant de tords s'entén la gent

PROLEG del llibre Tords

(Toni Albalat i 
imatges de S. Mallen )

ISBN: 8460633926

Altres llibres del Toni, aqui.

Ajuntament d'Alcora- news

Parlant de tords s'entén la gent

Volem presentar-vos aquest llibre com una mirada poètica al món del tord. Les arts combinades de la imatge i la paraula ens serveixen per gaudir l'estona de la lectura. Sabem que els texts generen texts i així anem enriquint el món. Prodesse aut delectare -"instruir delectant", que deien els clàssics- és el que desitgem que aquest volum aconseguisca.
Farem ara una cursa dins del llenguatge, que us serà una mica curiosa i, esperem, no atordidora o estordidora si hi trobeu més d'una llengua. Com diuen a la Toscana "solo un tordo come me poteva fare questo" per indicar una ximpleria. Amb l'únic bagatge de dues nits dormides en un parany i dos cafés amb Toni Albalat I know not when nor where -com diu la cançó- and certainly not why, he començat a fer camí. Ú es de lletres (i de llengües) i ha anat aprenent coses del tord comú mentre preparava aquesta petita introducció. 

Si ja heu mirat el mapa del costat (península europea on es superposa el nom que rep a cada àrea, del basc al suec) haureu notat que aquest nom comú de l'ocell, tord, té una estructura fònica molt semblant en la majoria de les llengües que hi apareixen. Al llac de Como, prop de Bèrgam, escoltareu durt i a Transilvània sturz. La transició lingüistica assenyala un lligam molt antic que les fronteres modernes dibuixades als mapes volen negar. Parlant de tords s'entén la gent, i encara millor compartint una graella de cebes i tordets com a bons comensals.

Comencem per la biologiaEls biòlegs, que per això són molt sabuts, amb el suec Carl Linneus encapçalant la proposta, han classificat tota peça que es mou. Per fer el món dels animals més únivoc els donen un doble nom nom llatí que serveix igual a Penyagolosa que a Sri Lanka. Vejam què passa si consultem online una enciclopèdia austríaca:

• Klasse: Aves (Vögel)

• Ordnung: Passeriformes (Sperlingsvögel)

• Familie: Turdidae (Drosselvögel)

• Gattung: Turdus (Drossel)

• Art: Turdus philomelos

El tord comú pertany a l'ordre dels PASSERIFORMES, subordre d'aus canores. Dins trobem un munt de famílies i la nostra és la dels Turdidae o túrdids. Si entreu en l'arbre corresponent us sorprendreu de veure-hi 333 genères -podríeu trobar-hi petites variacions, però. La nostra és el gènereTurdus, subgènere philomelus. Té com a subgèneres veïns més propers els següents: pilaris, iliacus, viscivorus, torquatus, merula, obscurus, naumanni, ruficollis, unicolor i migratorius.
Aquesta espècie i afins està molt arrelada al planeta (Asia central i Amèrica). El nostre moixó és prou freqüent al paisatge europeu, amb uns 14-18 milions de parelles que niuen cada any. Migren de sudest a nordoest cada any, però en una ampla zona (Irlanda-costa atlàntica-França-Alps meridionals- Bulgària) hi viuen tot l'any. Viuen sobretot a la Gran Bretanya, Alemanya, Suecia i Finlàndia. A l'Europa mediterrània n'hi ha poquets, i a les zones muntanyenques. Els agraden especialment els bosques húmidos e musgosos de coníferos e mistos com abundante vegetação rasteira. I mengen vermes, caracóis, insectos, diversos frutos e lagos.

Chant: Le chant de la Grive musicienne est lancé à la cantonade très tôt le matin, bien avant l'aube. Dans le haut d'un arbre, la Grive émet des notes diverses, reprises en séries de trois ou quatre sons identiques, puis elle change de registre et recommence inlassablement. Succession de phrases entrecoupées de silences, chaque motif est répété 2 à 3 fois 

Perspectiva lingüistica del gènereComencem amb un petit quadre del nostre pardal acompanyat d'altres com ell -com si fóra una foto de l'escola dels 60 :). Hi ha TURDUS en cinc subgèneres dins la branca europea. Us fem un primer plat amb amanida de variants a casa nostra i un segon amb engravat de llengües al continent per entrar en màteria.

1.Llatí 2.Català 3.Castellà 4.Anglès 5.Francès 6.Suec 7.Txec 

1.Turdus philomelos 2.tord comú 3.zorzal común 

4.Song thrush 5.Grive musicienne 6.Taltrast 7. Drozd zpievný

Retrospectiva etimològicaVejam ara una mica això de TURDUS (en majúscula per convenció etimològica). Les llengües, com tots sabeu, tenen família -com qualsevol veí, vaja. A la mare de la nostra llengua se li diu llatí, i fa molts anys era parlada per tothom en un lloc dit Roma. És a dir, nativa, i no llengua morta que ens van dir a l'escola! També l'Ovidi ens va deixar algun vers a l'Ars amatoria.
Les llengües de fa més de mil anys estaven relacionades amb les actuals. Destaquem les següents branques: celta, itàlica, germànica, baltica, eslava. Deriven de la gran familia occidental del poble conegut com a indoeuropeu, que va emigrar fa uns 3500 anys. Aquesta gent va migrar al llarg de 1000 anys -sense papers, per si algú té curiositat- d'algun lloc prop del mar Caspi. En dues direccions: cap a l'est queden encara connexions d'ADN cultural amb les llengües de Pèrsia i la Índia -que potser no us sonen perquè les haureu vist en altres alfabets; cap a l'oest van fer camí per un llarg "far west", que es diria en llenguatge de Hollywood, abans de Crist fins a Porto i Dublín.
Aquells protoeuropeus necessitaven paraules i feien servir uns 1800 mots, la gran majoria per designar la natura. La gent es va anar barrejant racialment amb altres poblacions, però d'aquella època sense escriptura se'n va conservar un vocabulari ampliat i una llengua en continua evolució. 

En la meua recerca, passet a passet, feina de gran amenitat, tres mots m'han ajudat. A partir del punt de partida (Turdus) buscant en diccionaris he trobat el mot eslau (drozd). D'aquí, navegant per la xarxa amb Google-Rodríguez de la Fuente com a aliat, he trobat casualment -per serendipity, que diuen en anglès quan es troba allò que es busca- el lituà (strazdas). Com un Indiana Jones del gènere sabia que anava per la bona pista quan vaig localitzar Alberto Lombardo pel camí. (Recordeu el nom si us agrada la secció).

La mare del llatí, i ja parlem de llengües molt antigues, fa uns 3000 anys, li deia al nostre passerell *STRÓZDOS (l'asterisc indica que no s'ha trobat en cap document). És l'arrel reconstruïda per uns doctes etimòlegs que justament fan aquesta tasca (i s'inventen un 20%). D'aquest mot han derivat les paraules que s'han trobat en texts molt posteriors: a banda del Turdus, atestat fa dos mil anys, de l'epoca
medieval tenim l'irlandès truid, el germànic drosca, l'anglosaxò rostle, l'antic prussià tresde, l'alt alemany trostel, l'antic anglès throsel, el nòrdic throstr, i el protoeslau drozd.
Si mirem endavant, a l'època moderna les llengües bàltiques mantenen prou l'antiga paraula: en letò, per exemple, diuen strazds. La resta ha anat evolucionant però deixant veure la variació dialectal. Aquí teniu un petit quadre per consultar. El mapa és més complet.

BÀLTIQUES.  lituà: strazdas, letó: strads
ESLAVES. txec, eslovac, polonès: drozd. rus, bielorús, búlgar i serbi: transliterat /drozd/) eslové: drozg, ucraïnès (transliterat /drizd/)
NORDIQUES-GERMÀNIQUES. danès: drossel; suec: trast; noruec: trost; islandès: röstr alemany: drossel; neerlandès: ljister; anglès: thrush.
ROMÀNIQUES. Del llatí turdus > italià i portuguès: tordo
catala: tord castellà: zorzal romanès: sturz francès: grive. (una altra arrel)
Si haveu vist la graella de lletres inicial (imatge6) ja us haveu fet una composició. Ara us voldria comentar una miqueta millor això de les lleis fonètiques que es van descobrir fa uns dos segles. Com en tota feina cal saber on mirar. Aquí mirarem les consonants, que es mantenen molt millor. Partint del mot reconstruït *STRÓZDOS, anem a les llengues que fem servir avui:

• LaS- inicialnomésesconservaenlesbàltiquesienromanès.

• La -T- medial és una dental que ha tingut una triple evolució: es conserva (t), canvia l'articulació (es fa interdental: grafies th, z) o sonoritza (d).

• La -RÓ- inverteix l'ordre consonant+vocal (metàtesi) en les llatines i baltoeslaves; però el conserva en les nordgermàniques, cambia de lateral / r > l / en neerlandès.

• La vocal O es conserva en les eslaves però es tanca o s'obre en altres.

• La –Z- es conserva en les eslaves i genera una /s/ sorda en les germàniques, mentre que es fa fricativa en anglès .

• La -D- es conserva en les baltoeslaves i les llatines, s'ensordeix en les nòrdiques i es perd en les tres germàniques.

• La -S final es conserva en les eslaves, genera una /r/ en algunes nordgermàniques i es perd en les romàniques i eslaves.

Algunes llengües afegeixen un derivatiu per indicar petit, com fem en català amb /ó/ en "moixó" o amb una /ka/ en eslau per exemple en el mot "brinovka" en eslové. Amb la nostra arrel tenim una consonant final lateral /l/, com en anglès little. Veiem /el/ en alemany (es converteix en /r/ en islandès o neerlandés) o /al/ en castellà.