Search This Blog

Showing posts with label divertimento. Show all posts
Showing posts with label divertimento. Show all posts

Tuesday, April 12, 2011

Divertimento lingüístico


El Toni Coromina, un bon paio de Vic, ens proposa aquest “Divertimento Lingüístico” al Vanguardia (12/04/2011)

Alfondo Subidas Almendro, hijo de Huesocaro y Marycielo, nació en Fortaleza enloquecida del Pedrusco, donde su padre (oriundo de San Baudilio del Merluzanar) y su madre (nacida en Vírgenes) se establecieron finiquitada la guerra. Al fondo era un chico un poco rebota-mostradores, catacacerolas y extravia cachorros.Por eso, su madre siempre le espoleaba: ‘¡Venga, arriba y gritos! ¡Pecho y huevos! ¡Adelante los blandones!’.

 Pero a él, piernas ayudadme, sólo le gustaba ahuyentar la niebla por los bosques de las Zorrerías y leer los libros de José Llano. De hecho, era un letralesionado, sueñatortillas, lamehílos, barriga-gozosa y cabeza de truenos. Entonces, Marycielo le decía: ‘¡Al fondo, dame un golpe de mano, que lo más fresco está en el fregadero!’.
Tanto mismo, él parecía tocado del hongo, ronalmorzaba, hacía el llorapoquitas y contestaba que le hacía daño el ojo de piojo. Toda la vida fue un defecadudas que se limitó a hacer la vive-vive y nunca quiso menear las cerezas. Hasta que un buen dia hizo el fin de Excreta-tirantes”

Per si voleu veure l'original:
Alfons Pujades i Ametller, fill d’Òscar i Maricel, va néixer a Castellfollit de la Roca, on el seu pare (originari de Sant Boi de Lluçanès) i la seva mare (nascuda a Verges) es van establir acabada la guerra. L’Alfons era un vailet una mica salta-taulells, tastaolletes, esgarriacries i caga-dubtes. Per això, la seva mare sempre l’esperonava: ‘Vinga, amunt i crits! Pit i collons! Endavant les atxes!’ Però a ell, camesajudeu-me, només li agradava escampar la boira pels boscos de les Guilleries i fullejar els llibres de Josep Pla. De fet era un lletraferit, somniatruites, llepafils, panxacontent i cap de trons.

Aleshores, la Maricel li deia: ‘Vinga, Alfons, dóna’m un cop de mà, que el mes fresc és a l'aigüera!’. Tanmateix, ell semblava tocat del bolet, rondinava, feia el ploramiques i contestava que li feia mal l’ull de poll. Tota la vida va ser un caga-dubtes que es va limitar a fer la viu-viu i mai no va voler remenar les cireres. Fins que un bon dia va fer la fi d’en Caga-elàstics”.

.