names, noms, .. a rose is a rose...

De nombres va la cosa. Algunos crearon escuela, que todo tuvo un comienzo... que desconocemos. Ignacio, Javier; Francisco; Pablo y Pedro; Abraham y Sara. San Francisco de Etxeberri (Casa Nueva) dio lugar a muchos Xavier en Catalunya;  Ignacio de Loyola fue hecho cristiano con el nombre de Eneko; San Francisco de Asís se bautizó como Giovanni, y recordamos que San Pablo era Saulo y San Pedro, Simón. Siglos y libros antes, en la Biblia se nos dice que Abram y Sarai estrenaron nombre como Abraham (Gen, 17:5) y Sarah (Gen 17:15). Así que canviar de nombre tiene una larga tradición.

From  Shakespeare's Romeo and Juliet, 1600:

      What's in a name? that which we call a rose
      By any other name would smell as sweet;
      

Hoy nos concentramos en nombres más excentricos a la sociedad del momento: Oscar Wilde evitó cuatro generaciones de Oscar en UK, y sus dos hijos respondían a los preciosos nombres de Cyril and Vyvyan, a gusto de papá. De mis favoritos, Rosalina Íntima y Milena Coloma.

No pasa día que algún padre no cometa la tropelía de inscribir a su hijo con lo primero que le pasa por la cabeza, y los resultados son un estropicio de por vida: 

Superman, Yesaidu (Yes I Do), Jeanclaudevandam David, Ivanistelroy, Usnavy, Pocahontas, Robocop e incluso un Guasintong, escrito a pelo.  Sobra decir que a esta moda infanticida han colaborado algunos mitos del Olimpo kitsch de la fama, como por ejemplo esos amantes de Nietzsche cuya vida es un homenaje al nihilismo: la pareja Beckham. Tienen cuatro hijos y sus nombres son un poema al buen gusto y a la sencillez, tal como es la madre: 

Brooklyn Joseph, Romeo James, Cruz David i Harper Seven. El Seven, por cierto, es el cuarto, escribia Pilar Rahola ayer a LaVanguardia.

To mention one recent case, Mariah Carey finally revelead their odd choice of names: Monroe and Moroccan Scott. Some names are just a little different. as Julia Parker explains here:

• John  Travolta has two beautiful children:  Ella Bleu and the boy is Jett (Travolta has a love for flying).
• Gwyneth Paltrow came under scrutiny for naming her first child Apple. 
• Julie Roberts gave birth to twins:  her daughter's name, Hazel, and Phinnaeus her son.
• Many people speculated what Madonna would name her first child. Lourdes Maria seems a fitting name for child who's mother's name is Madonna, but she often goes by Lola. Her son is named Rocco. 
• Actor Casey Affleck had a son named Indiana August (wonder what state and month their son was conceived in). 

If you think it is a new trend, think again as Sarah . 

Back in 1971, David Bowie decided to name their son Duncan Zowie Heywood Jones, known as Zowie Bowie. 

Cher named her children Chastity Sun and Elijah Blue.

The Phoenix family is well known for their unusual choice of baby names: Summer, River , Rain,   Liberty and Joaquin. Joaquin felt his name was so out of place with his siblings, he decided to change his name to Leaf. 

Some celebrity baby names make sense if you know the story behind them. 

• Stevie Wonder named his son Mandla Kadjaly Carl Stevland, however Mandla means "powerful" in Zulu and Kadjaly means "born from God" in Swahili.
•  Nicolas Cage just named his new baby boy Kal-el after one of his favorite comic book heroes. Kal-el is Superman's kryptonian name.

una de noms3 àrabs: Ibrahim, Bilal, Hicham, Soulaiman, Latifa

-->

DELS NOMS ÀRABS - INDICANT-NE  LA SEVA ETIMOLOGIA

miquelangel castillo

Ja sabem que parlem d’un col·lectiu de gent que té altres tradicions.

Però no mirem els altres tan lluny de nosaltres.

Volem aprendre 4 coses dels noms del nostre alumnat. 

Anant al tema dels noms, les tradicions diuen que el nom s’escull apropiadament, no li podem posar ‘Roc’  a un noiet petitet molt tendre, potser millor ‘Bernat’, oi?
Doncs, sempre hi ha alguna cosa més en un nom.Com a catalans sabem que els noms són almenys bilingües (Arnau-Arnaldo)que comparteixen l’alfabet llatí. A més amb els noms àrabs hi ha la dimensió d’un altre codi escrit.

Volem fer més visible l’alfabet àrab dins l’escola amb aquesta petita proposta, 

perquè és clarament un espai multicultural que ens envolta i no en sabem gaire.

Podem anar més enllà de somriure als pares de les noies de classe? 

Podríem dir algun dia Salám aleikum («Que la pau sigui amb vosaltres»), 

Sbah al kheir («Bon dia») i Msa al kheir («Bona tarda»). 

Si no és molt difícil, podem fins i tot dir de manera més formal: 

‘Ahlan Wasahlan («Hola que tal …»)  quan ens trobem a la porta de l’escola. 

 1. LES COSES DELS NOMS 

La tradició dels noms a l’Islam és ben antiga. Els Hadit, recull de les vivències del profeta Mahoma, registre del saber oral dels que el van conèixer, recollit durant dos segles ens ha deixat aquesta dita:  ‘sereu cridats pels vostres noms i els noms de les mares. Així poseu bells noms’. Un d‘aquests va ser Abu Haraira, va dir: ‘Al·là té 99 noms, aquell que els recordi entrarà al paradís’.

Comentarem dos casos senzills: Mouad i Khadija. El primer nom és similar al nostre Lourdes que sabem té grafia francesa, per tant sona /Muad/. En el segon cas sabem que l’àrab sí que té el so castellà de la ‘J’ (com en Jamón) que no tenen el català, el francès, l’italià ni l’anglès (i la transcripció ha estat ‘kh’): quan llegim Khadija en un document s´ha de pronunciar la primera síl·laba com ‘jamón’ i la darrera consonant com la ‘J’ en ‘dijous’. Khadija seria llavors ‘jhadija’ en transcripciò catalana amb un so inicial que no tenim.

Del poc que sabem de la llengua veïna, geogràficament, i també veïnalment a hores d’ara, donarem quatre apunts succints. La major part dels alumnes (sabem quins?) a més parlen tamazig (berber) a casa, una llengua molt allunyada de l’àrab com el català de l’euskera.

No podem dir, propiament, a un marroquí que està molt ‘occidentalitzat’ pel fet de viure a Catalunya. Fem una inconsistència espacial, encara que figurativament ho entenem. Manresa està a uns 1000 km més a l’est que Casablanca. Parlem ara de geografia. Dos punts són rellevants als àrabs. El Magrib, que significa ‘oest’ i  està relacionat amb el nostre vent Garbí (del sud-oest), pròpiament de l’Algarve portuguès. Precisament, Marroc és Al-Magribiyah  pels àrabs nord-africans, literalment ‘Occitània’.

Els seus habitants tenen genèticament components àrabs afegits al local amazigh (la gent, berbers). Els noms de les persones provenen de la llengua àrab en la seva majoria, alguns per via persa, i pocs procedeixen de la tradició local tamazigh (la llengua).

2. LES FONTS ETIMOLÒGIQUES

Els noms poden tenir diversos origens lingüístics. Quatre dels més emprats són:

·       Són paraules reals i poden significar qualitats. Tant noms com adjectius. Per exemple, Suad (Felicitat, nom cristià Feliciana), Said (Feliç, nom cristià : Fèlix).

·        Noms bíblics. Òbviament ells també són una religió del Llibre. Però la grafia els fa una mica opacs: Ibrahim, Musa, Da'úd, Yúsuf,  Yaqúb o Sulaymàn (has trobat Moisès, David, Abraham, Josef i Salomó?) i també Yaya, Isa, Butrus, Bulus (endevina qui és Pere, Joan, Pol i Pere). 

·        El tercer grup són els de la fe islàmica, amb el Profeta i els personatges importants del segle VII.

·       Finalment, els  99 Noms de Déu, dits els Més Bells Noms (com en català diem ‘el Totpoderós’).

3. RECULL DE 18 NOMS 

Abdelkarim             عبد الكريم  servidor del Generós,
Abderahim, Abderrahim            عبد الرحيم  servidor del Compassiu
Aiman                        أيمن   Amb sort, la mà dreta.
Bilal            بلال                        Prové d’humidificar (ball). Un famós sahábi (company del Profeta) que provenia del Sudan i, per tant, amb molta melanina a la pell. És un exemple d’integració -deixant de banda el component racial de l’Islam. Mahoma el va nomenar primer muezzin, el que toca a pregària. Càrrec molt estimat i que ha portat a estendre el nom per tota la geografia islàmica. Té una mesquita a Medina.
Chaymaeشيماء    la ben educada , la que es troba a gust.
Hicham [hisham]  هشام  Beneficència, Liberalitat. El més prestigiós califa de l’Omeya a l’Orient (724-743) abans de la lluita amb els Abassides.
Houssam     حُسام . Espasa. Fa compostos com Husam-ut-Din (Espasa de l’Islam). Tampoc cal entendre-ho només amb esperit bel·licós. Dins la nostra tradició, hi ha Erasme de Rotterdam que va escriure Enchiridion, un compendi del coneixement interior, amb el mateix ètim grec ‘chir’ i que feia doble menció al manual d’ús i al manec de l’espasa (dues coses que es fan amb la mà).
Ibrahim              إبراهيمLa primera versió que ens arriba és la de "pare de molts (multituds)”. El biblic Abraham del judaisme era de nom Avram, però Yahve va canviar-li el nom, Gènesi 17:5). Avram + hamon (que vol dir ‘molts’)  ve a donar Ibrahim. Les llengües semitiques juguen mantenint l’arrel consonàntica i variant el so de la vocal. Ibrahim va portar el poble jueu a Canaan i via el primogènit Ismael va  anar a altres terres que va esdevenir el patriarca d’un altre poble ben nombrós, l’àrab.  Via el segon fill, Isaac (el fill legítim dins la llei judaica) és el pare fundador del poble jueu. No podem confondre fé amb raça.
Ismael            [Ismail] إسماعيل Preparat per al Sacrifici. Nom Bíblic. Els musulmans celebren el desè dia del mes Dhu Al-Hijjah la Festa del Sacrifici (del fill), Eid al-Adha (pronunciat /Héid-eladha/). Entre nosaltres diem la ‘Festa del Corder’ en referència al paper del fill Ismael.
Khadija  خديجة  Fill prematur. La primera esposa de Mahoma que era vídua per dues voltes. Va ser la primera en convertir-se a  l’Islam. Se li acostuma a dir diversos epítets:  khair al-nisaa’  La millor de les dones; Ameerat-Quraysh, Princesa de  Quraysh (la comarca de Medina); i   al-Tahira,  La Pura de veritat.
Laila            ليلى Nit. Nit fosca. Per extensió Ecstasi del vi, quan es conten contes.  Com el conte dels contes: Alf Laila wa Laila  (Mil nits i una) amb la mítica Sherezade (nom persa que vol dir ‘persona de ciutat’ (shahr =ciutat i zad =persona). En català, el llibre segueix la traducció clàssica francesa de principis del XVIII, Les mil et une nuit. En anglès diuen Arabian nights.
Latifa            لطيفة    Maca, encantadora, gentil, dolça. Una coneguda novel·lista va ser Latifa Al-Zayat (1996) que va ser pionera de les lletres femenines egípcies.
Loubna            لبنى Un arbre amb una reïna molt aromàtica similar a la vainilla. Una llegenda diu que era l’esposa del poeta Qays (s. VII) que va ser obligada pel seu pare a divorciar-se.
Osama            أسامة Lleó. [Usama]. El nom més repetit en la comunitat àrab catalana, fins a l’11-S.
Samira سميرة    Entretenidor amb música i histories. Company en conversa nocturna. Ens parla del  mores civilitzat de les vetllades islàmiques, a Ishtaphan, Bagdad o  Còrdova.
Soulaiman – سليمان            Profeta bíblic, fill del rei Daud (David) famós per la seva saviesa … i els amors amb la reina de Saba. Soleyman va ser un gran Soldà Otomà del XVI. Conegut va ser el Gran Soleyman el Magnífic, Soldà turc del segle XVI que va estendre els seus dominis de Viena a Afganistan. Slomo en hebreu.
Soumia  [Soumayya]  سمية             Diminutiu de Saamia. La primera màrtir de L’islam davant els idòlatres àrabs del moment. Soumayya, filla de Khoubat, mare d’Amar, fill de Yasser. El Hadit diu : ‘Mahoma passant davant els homicides va dir als pares: ‘Amb paciència, família de Yasser! El vostre retrobament serà en el Paradís’.Wassima            وسيمة            Bella, agraciada.

Webgrafia. Un parell de fonts d’informació, en  francès o anglès:  http://www.behindthename.com/         http://www.yabiladi.com/prenom_arabe/   

una de noms2: Xavier, Milena, Cristòfol, Aniol, Sandra, Maurici

Els noms més nostrans: Sants i devocions cristianes.

Podem llegir a l’Ecclesiates (Cap. 7, V. 1) : "Un bon nom és millor que un ungüent preciòs". Ja sabem que els noms poden estar en la Bíblia. Però deixant de banda els d’arrel semita, els origens dels noms cristians han evolucionat de tal manera que sempre hi haurà un beat o un martir al calendari. 

Observeu que maca era la signatura d'un "portador de Crist", Christophorus Colombus.

            Aquests poden ser:       1.    Grecs

                 2.    Llatins,                   3.    Germànics.

                 4.    Provenen per persones singulars o   5.    Eslaus.

Podrieu endevinar quins origens dels 6 esmentats ténen aquests 11 noms (solució al final):

                              LAIA      MARTÍ          ANIOL      CARLA       MILENA           CRISTÒFOL 

                             MAURICI      FRANCESCA      ALEXANDRA      XAVIER      LEONORA 

EULÀLIA. El nom vol dir ‘la que parla bé’. del grec  ευ "bo" i λαλεω (laleo) "parlar". This was the name of an early 4th-century saint and martyr from Merida in Spain. Màrtir de la fe cristiana a l’edat de 13 anys a l’any 304 on també es troba a la zona de Mèrida. Hi ha un himne del segle VI d’un bisbe de Barcelona preservat en l’esglèsia visigòtica (fins a Bèziers) i ens ha arribat per la liturgia mossàrab. Estava enterrada a Sta. Maria del Mar fins al 874 VIII quan es va traslladar a la catedral. Se la representa per una coloma.  Traduït: Laia, en català i més fàci pels estrangers. Olària o Olària. Olalla i Olea en Castellà. Olaja en portuguès. Eulale en basc.

ALEXANDRA.  Del nom grec  Αλεξανδρος (Alexandros), que té dues parts: αλεξω (alexo) "defensar, ajudar" and ανηρ (aner) "home" (amb el genitu ανδρος (andros)). El nom es va estendre amb Alexandre de Macedònia,  el més gran conqueridor abans de Crist. Va portar el nom cap a orient. Allà es coneix com Iskander (persa, arab, urdú).

CRISTÒFOL. El nom prové del grec postclàssic Χριστος (Christos) combinat amb φερω (phero) "portador". En la tradició cristiana és el patró dels viatgers. Entre els més coneguts tenim el famòs mariner que té origens més incerts i es conegut per molts noms: Christophorus, Cristobal,  Cristóvão. A València s’aplica el diminutiu Tafolet.

MARTÍ. Del nom romà Martinus, derivat del déu de la guerra Mars, via el cas genitiu. Sant Marti de  Tours, bisbe del segle IV és el patró de França.  Traduït: Maartens en holandès, martón en hongarès, Martinho en portuguès, Tinek en eslové.

MAURICI. Nom llatí que vol dir ‘pell oscura’, emparentat en ‘moro’ o ‘Mauritania’. Sacrificat en la Gàlia l’any 287. Procedia de l’Africa núbia i participant en la legió tebana, tots cristians, van morir amb els seus companys. Obviament la representació que s’ha fet d’ell a l’Edat mitjana era de pell ben fosca i representava el món gentil davant els jueus. Ben conegut a Suïssa, Piemonte o Alemanya. A Manresa el retable de Gabriel Guardia al segle XVI el pinta amb pell clara. Surt a l’emblema savoiard de Sardenya: quatre moros amb un drap al cap en una creu vermella. Patró dels tintadors, teixidors, i forja d’espases. Variants: Maurice en francès i en anglès també Morris, Merric d’un cognom o Seymour, habitant de la ciutat francesa de Saint Maur.

ANIOL. Prové de la divinitat romana ‘Anna Perenna’, la deesa de l’any que cada més rejoveniva amb la lluna. Surt com un sabater que es va fer cristià amb l’evangelista Marc i va ser bisbe d’Alexandria. A casa nostra la tradició ens parla d’Anièn, bisbe d’Orleans. L’evolució amb el sufix –OL catalanitzat com rierol, pujolo … espanyol. Téa lguna ermita a St. Aniol de Finestres o d’Aguja a la Garrotxa. Variants: Aniano italià, Anen basc. 

CARLA. Del món germànic. Femení de  Karl que voldir ‘home’. El fill del rei dels francs que va fer la protecció de Roma l’inici del desenvolupament d’occident al segle VIII. Després del baptisme va iniciar l’evangelització dels saxons a punta d’espasa.  Karl der Grosse va ser coronat emperador com a Carolus Magnus, el nostre Carlemany de la Marca Hispànica.

Si us dieu Cesc o Xevi no haveu mai pensat en el vostre nom? De vegades hem perdut la connexió amb la persona que el va portar per primer cop. Potser si sabem que va ser Alionor, la petita princesa dels Borbons.

ALIONOR, prové de la regió sud-oest de la França actual que va ser una potència abans de la Corona d’Aragó. En aquella època ni França ni anglaterra, tampoc Espanya, tenien el territori que des del segle XV els assignem. Sa mare era Aenor, nom d’ignorada procedència (germànic o occità) i la filla va ser alia Aenor (l’altra Eonor) en llengua occitana. Aliénor  d'Aquitaine va ser la muller més poderosa del segle XII. Filla  del poderós duc d’Aquitania i Poitiers va divorciar-se del rei francès i casar-se amb el normand. Mare de Ricard Cor de Lleó val una biografia,  molt cortes i molt feudal.  Francès actual Éléonore i catellà Leonor.

FRANCESCA. No sabem laprimera dona qui va ser però del primer Francesc direm alguan cosa duriosa. Un mercader toscà de teles i panys anava al segle XII a negociar sovint a prop de París i es va casar amb una dona picard (actual regió Picardie). El fill va portar el nom cristià de Giovanni, peò el pare tornat del viatge va dir que seria Francesc. Digueu-li si va guanyar al registre de l’acta baptismal per ser Pater Familias o per  Patria Postestas, el cas és que el món va coneixer el seu fill com a Francesc, el Franc, el Francès. Va cantar de jove belles bal·lades en dialecte picard i toscà abans de ser Francesco d’Assisi, el fundador de l’ordre Franciscana. 

XAVIER. De Francesc seguim amb Xavier. Aquest entronca amb una tradició ibèrica de tronc basc. Xevi, com el castellà Javi, ens porta al missioner Jesuita als confins de l’Àsia, Francesc Xavier. Les arrels basques de casa (etxe) i nova (berri) > Etxabier > Xabier. Els missioners van portar el nom a ser un dels més coneguts i estimats en motes tradicions (italià Saverio, polonès Ksawery).

MILENA.  Prové d’una altra tradició: eslava. a partir del verb ‘estimar’: milati. A l’Europa de l’oest, es recorda la darrera reina d’Italia, la princesa sèrbia Milena. D’allà ha apassat a sud-america via Itàlia. Pel significat s’emparenta amb formes com en llatí Amanda, italià Cara, francès Aimee, basc Maite, anglès Daryl o Cherie, àrab Habiba.

 Solucions:

v  Grecs   EULÀLIA  ALEXANDRA  CRISTÒFOL 

v  Llatins, MARTÍ  MAURICI  ANIOL  

v  Germànics. CARLA 

v  Provenen per persones singulars FRANCESCA  XAVIER  LEONORA 

v  Eslaus. MILENA