una de noms3 àrabs: Ibrahim, Bilal, Hicham, Soulaiman, Latifa

-->

DELS NOMS ÀRABS - INDICANT-NE  LA SEVA ETIMOLOGIA

miquelangel castillo

Ja sabem que parlem d’un col·lectiu de gent que té altres tradicions.

Però no mirem els altres tan lluny de nosaltres.

Volem aprendre 4 coses dels noms del nostre alumnat. 

Anant al tema dels noms, les tradicions diuen que el nom s’escull apropiadament, no li podem posar ‘Roc’  a un noiet petitet molt tendre, potser millor ‘Bernat’, oi?
Doncs, sempre hi ha alguna cosa més en un nom.Com a catalans sabem que els noms són almenys bilingües (Arnau-Arnaldo)que comparteixen l’alfabet llatí. A més amb els noms àrabs hi ha la dimensió d’un altre codi escrit.

Volem fer més visible l’alfabet àrab dins l’escola amb aquesta petita proposta, 

perquè és clarament un espai multicultural que ens envolta i no en sabem gaire.

Podem anar més enllà de somriure als pares de les noies de classe? 

Podríem dir algun dia Salám aleikum («Que la pau sigui amb vosaltres»), 

Sbah al kheir («Bon dia») i Msa al kheir («Bona tarda»). 

Si no és molt difícil, podem fins i tot dir de manera més formal: 

‘Ahlan Wasahlan («Hola que tal …»)  quan ens trobem a la porta de l’escola. 

 1. LES COSES DELS NOMS 

La tradició dels noms a l’Islam és ben antiga. Els Hadit, recull de les vivències del profeta Mahoma, registre del saber oral dels que el van conèixer, recollit durant dos segles ens ha deixat aquesta dita:  ‘sereu cridats pels vostres noms i els noms de les mares. Així poseu bells noms’. Un d‘aquests va ser Abu Haraira, va dir: ‘Al·là té 99 noms, aquell que els recordi entrarà al paradís’.

Comentarem dos casos senzills: Mouad i Khadija. El primer nom és similar al nostre Lourdes que sabem té grafia francesa, per tant sona /Muad/. En el segon cas sabem que l’àrab sí que té el so castellà de la ‘J’ (com en Jamón) que no tenen el català, el francès, l’italià ni l’anglès (i la transcripció ha estat ‘kh’): quan llegim Khadija en un document s´ha de pronunciar la primera síl·laba com ‘jamón’ i la darrera consonant com la ‘J’ en ‘dijous’. Khadija seria llavors ‘jhadija’ en transcripciò catalana amb un so inicial que no tenim.

Del poc que sabem de la llengua veïna, geogràficament, i també veïnalment a hores d’ara, donarem quatre apunts succints. La major part dels alumnes (sabem quins?) a més parlen tamazig (berber) a casa, una llengua molt allunyada de l’àrab com el català de l’euskera.

No podem dir, propiament, a un marroquí que està molt ‘occidentalitzat’ pel fet de viure a Catalunya. Fem una inconsistència espacial, encara que figurativament ho entenem. Manresa està a uns 1000 km més a l’est que Casablanca. Parlem ara de geografia. Dos punts són rellevants als àrabs. El Magrib, que significa ‘oest’ i  està relacionat amb el nostre vent Garbí (del sud-oest), pròpiament de l’Algarve portuguès. Precisament, Marroc és Al-Magribiyah  pels àrabs nord-africans, literalment ‘Occitània’.

Els seus habitants tenen genèticament components àrabs afegits al local amazigh (la gent, berbers). Els noms de les persones provenen de la llengua àrab en la seva majoria, alguns per via persa, i pocs procedeixen de la tradició local tamazigh (la llengua).

2. LES FONTS ETIMOLÒGIQUES

Els noms poden tenir diversos origens lingüístics. Quatre dels més emprats són:

·       Són paraules reals i poden significar qualitats. Tant noms com adjectius. Per exemple, Suad (Felicitat, nom cristià Feliciana), Said (Feliç, nom cristià : Fèlix).

·        Noms bíblics. Òbviament ells també són una religió del Llibre. Però la grafia els fa una mica opacs: Ibrahim, Musa, Da'úd, Yúsuf,  Yaqúb o Sulaymàn (has trobat Moisès, David, Abraham, Josef i Salomó?) i també Yaya, Isa, Butrus, Bulus (endevina qui és Pere, Joan, Pol i Pere). 

·        El tercer grup són els de la fe islàmica, amb el Profeta i els personatges importants del segle VII.

·       Finalment, els  99 Noms de Déu, dits els Més Bells Noms (com en català diem ‘el Totpoderós’).

3. RECULL DE 18 NOMS 

Abdelkarim             عبد الكريم  servidor del Generós,
Abderahim, Abderrahim            عبد الرحيم  servidor del Compassiu
Aiman                        أيمن   Amb sort, la mà dreta.
Bilal            بلال                        Prové d’humidificar (ball). Un famós sahábi (company del Profeta) que provenia del Sudan i, per tant, amb molta melanina a la pell. És un exemple d’integració -deixant de banda el component racial de l’Islam. Mahoma el va nomenar primer muezzin, el que toca a pregària. Càrrec molt estimat i que ha portat a estendre el nom per tota la geografia islàmica. Té una mesquita a Medina.
Chaymaeشيماء    la ben educada , la que es troba a gust.
Hicham [hisham]  هشام  Beneficència, Liberalitat. El més prestigiós califa de l’Omeya a l’Orient (724-743) abans de la lluita amb els Abassides.
Houssam     حُسام . Espasa. Fa compostos com Husam-ut-Din (Espasa de l’Islam). Tampoc cal entendre-ho només amb esperit bel·licós. Dins la nostra tradició, hi ha Erasme de Rotterdam que va escriure Enchiridion, un compendi del coneixement interior, amb el mateix ètim grec ‘chir’ i que feia doble menció al manual d’ús i al manec de l’espasa (dues coses que es fan amb la mà).
Ibrahim              إبراهيمLa primera versió que ens arriba és la de "pare de molts (multituds)”. El biblic Abraham del judaisme era de nom Avram, però Yahve va canviar-li el nom, Gènesi 17:5). Avram + hamon (que vol dir ‘molts’)  ve a donar Ibrahim. Les llengües semitiques juguen mantenint l’arrel consonàntica i variant el so de la vocal. Ibrahim va portar el poble jueu a Canaan i via el primogènit Ismael va  anar a altres terres que va esdevenir el patriarca d’un altre poble ben nombrós, l’àrab.  Via el segon fill, Isaac (el fill legítim dins la llei judaica) és el pare fundador del poble jueu. No podem confondre fé amb raça.
Ismael            [Ismail] إسماعيل Preparat per al Sacrifici. Nom Bíblic. Els musulmans celebren el desè dia del mes Dhu Al-Hijjah la Festa del Sacrifici (del fill), Eid al-Adha (pronunciat /Héid-eladha/). Entre nosaltres diem la ‘Festa del Corder’ en referència al paper del fill Ismael.
Khadija  خديجة  Fill prematur. La primera esposa de Mahoma que era vídua per dues voltes. Va ser la primera en convertir-se a  l’Islam. Se li acostuma a dir diversos epítets:  khair al-nisaa’  La millor de les dones; Ameerat-Quraysh, Princesa de  Quraysh (la comarca de Medina); i   al-Tahira,  La Pura de veritat.
Laila            ليلى Nit. Nit fosca. Per extensió Ecstasi del vi, quan es conten contes.  Com el conte dels contes: Alf Laila wa Laila  (Mil nits i una) amb la mítica Sherezade (nom persa que vol dir ‘persona de ciutat’ (shahr =ciutat i zad =persona). En català, el llibre segueix la traducció clàssica francesa de principis del XVIII, Les mil et une nuit. En anglès diuen Arabian nights.
Latifa            لطيفة    Maca, encantadora, gentil, dolça. Una coneguda novel·lista va ser Latifa Al-Zayat (1996) que va ser pionera de les lletres femenines egípcies.
Loubna            لبنى Un arbre amb una reïna molt aromàtica similar a la vainilla. Una llegenda diu que era l’esposa del poeta Qays (s. VII) que va ser obligada pel seu pare a divorciar-se.
Osama            أسامة Lleó. [Usama]. El nom més repetit en la comunitat àrab catalana, fins a l’11-S.
Samira سميرة    Entretenidor amb música i histories. Company en conversa nocturna. Ens parla del  mores civilitzat de les vetllades islàmiques, a Ishtaphan, Bagdad o  Còrdova.
Soulaiman – سليمان            Profeta bíblic, fill del rei Daud (David) famós per la seva saviesa … i els amors amb la reina de Saba. Soleyman va ser un gran Soldà Otomà del XVI. Conegut va ser el Gran Soleyman el Magnífic, Soldà turc del segle XVI que va estendre els seus dominis de Viena a Afganistan. Slomo en hebreu.
Soumia  [Soumayya]  سمية             Diminutiu de Saamia. La primera màrtir de L’islam davant els idòlatres àrabs del moment. Soumayya, filla de Khoubat, mare d’Amar, fill de Yasser. El Hadit diu : ‘Mahoma passant davant els homicides va dir als pares: ‘Amb paciència, família de Yasser! El vostre retrobament serà en el Paradís’.Wassima            وسيمة            Bella, agraciada.

Webgrafia. Un parell de fonts d’informació, en  francès o anglès:  http://www.behindthename.com/         http://www.yabiladi.com/prenom_arabe/