No oblidem que en tots els llocs les paraules conformen la cultura (i viceversa).
1. Qüestió de noms.
El nom de la Xina ha estat modernament Zhongguo (el ‘regne intermedi’ o el ‘país del centre’), i encara es fa servir el mot més literari Zhonghua en els textos oficials, significant Prosperitat del centre (中華/中华) i aplicada en un primer moment a l’antiga província de Henan. Els propis xinesos fan un ús clar i net de diferenciar els Han dels non-Han. Com se sap, no hi ha un terme en xinès per indicar el territori dels xinesos Han.
Els antics ‘caràcters’ xinesos es classificaven com a wen (llenguatge, escriptura) :
Vegem-ne tres derivats:
l’estil literari és wenyan; cultura (=llenguatge + canvis),
wénhuà; civiltizació (=llenguatge + brillant),
wénmíng -mostrant el respecte per la tradició;
la llengua xinesa obté l’apel·latiu col·loquial de zhong wén.
no oblidem que els bàrbars eren wu wen shu (sense escriptura).
Pels usos diferents sobre la Xina en el passat, hi ha més dades a Planeta Xinès. (1.3)
Espai. Cap a l’exterior la ruta de la seda (segles -I fins V) va portar el nom de la dinastia Qin en sànscrit I la pronunciació de ‘Xina’ va entrar en els nostres llengües a partir del persa چین ’xin’. Però de portes endins a la Xina el mateix país, Zhongguo, va passar a referir-se a una entitat política, geogràfica (el vall del riu Groc) i cultural (la civilització Han), i cada cop menys ètnica, per part dels pobles nòmades del nord
el concepte de ‘Han’ va adquirir legitimació ‘ètnica’ el 1911.
2. Paraules-
No oblidem que religió també comporta llengua escrita, doncs. No debades dos elements vius a les dinasties del període, les paraules mandarí i mantra, tenen un ancestre comú en sànscrit: mantri:
mantri significa ‘conseller, ministre de l’estat’.
Mandarí ha entrat a les llengües europees via el malai mantri, portuguès mandarim, holandès mandorijn. Avui dia en malai mentri besar és el Primer Ministre.
No comments:
Post a Comment