DEU COSES QUE NO SABÍEU DE LA... LIMBA ROMÂNEASCA (romanès

DEU COSES QUE NO SABÍEU DE LA... LIMBA ROMÂNEASCA (romanès)

No cal dir que el romanés és una llengua viva als carrers de ciutat. Prou complexa gramaticalment però sense pronoms febles! Ara bé, si teniu una miqueta d'interés podeu practicar un pessic d’expressions en aquesta llengua. Sigueu persones aventureres ... i curioses. Algunes són dificultoses, però la majoria s'associen a altres elements que potser coneixeu. Com no hem trobat aquesta informació en castellà, ni res semblant, ens hem posat a escriure per a aquesta secció. Fins el proper número de Saberut, si us ha agradat. Aprendre una altra llengua romànica des del català (digueu-li portugués o italià) sembla més propera que fer-ho des del castellà. Igual seria per al francés, és clar... si els profes que heu tingut us ho han fet veure. Jo n

o he tingut aquesta sort! Avui ho veurem per a aquesta llengua de les planes del delta del Danubi a la Plana del Bages.

La presencia política romanesa comença amb el nom Valachia en la història cap el s. XV. La seua primera gramàtica impresa apareix el 1805 en llatí. L’ortografia moderna data del 1881 amb la publicació del Dicţionar (el nostre Fabra per  a entendren’s). A Castelló podeu trobar el Setmanari Actualiteate Româneasca  i molts romanesos que us poden ajudar a sentir les primeres paraules correctament. Ànim!

Bonus. Teniu 11 lliçons a http://www.geocities.com/romanianlessons/Lesson8.htm

    Els vostres correponsals Miquel Àngel i Glòria

       secció 1 (i principal):  PRONÚNCIA contrastiva:

ALFABETUL/L’ALFABET. Simplificant per entrar en matèria.

L’alfabet romanés es llig igual que el nostre, però hi ha algunes diferències.

Vocale/Vocals amb aquestes diferències amb la a

ă  sona com la vocal neutra de bona part del català oriental:

cenusă ‘cendra’, fată ‘noia’.

â  es fa tancada i velar /I /: a cânta ‘cantar’, săptămână ‘setmana’, întuneric ‘foscor’.

el diftong oa es pronuncia [ua]: toamnă  'tardor' < autumne.

Consoane/Consonants amb 2 noves lletres: ş i ţ

Donarem la relació de só amb les 5 vocals que funciona com en italià:

ca, che, chi, co, cu : câmp 'camp', recoltă 'cullita', ocular 'ocular'.

ga, ghe, ghi, go, gu :  galben 'groc',  gheb 'gepa', ghinion 'mala sort', gură 'boca'.

ce i ci representa la tx de cotxe: Cezar ‘Cèsar’, ceapă ‘ceba’, ciocolată ‘xocolate’.

ge i gi sona normal –no com en castellà-: genunchi ‘genoll’, gimnastica ‘gimnàstica’. 

J com la g de gener del tortosí): japonez 'japonés', joc 'joc'.

h com en anglès, més aspirat que la j del castellà): hotel ‘hotel’

r és sempre múltiple com la rr de torre: Margareta ‘Margarida’.

ş com la x de Xàtiva): şapte ‘set’ < septimus, podiş 'altiplà'.

ţ com la ts de tsar o potser: a învăţa ‘aprendre’, soţie 'esposa'.

            secció 2:     VOCABULARI per guanyar moral: 

TEMPS. Els mesos (LUNILE) són gairebé iguals, el més difícil martie que és març. 

Els dies de la setmana i les estacions són similars al català.

SĂPTĂMÂNA:  luni marţi miercuri joi vineri sâmbătă duminică

ANOTIMPURILE primăvară vară toamnă (  0 hi(v)ern

Una miqueta diferents són les parts del dia: dimineată 'matí', zi 'dia', seară 'vespre' (semblant a l'italià sera), noapte 'nit' (del llatí nocte).

MIE NUMERELE /MIL NOMBRES. Si te’ls pronuncies i t’escoltes el so tot és més fàcil, sempre. L’únic que no entendreu és 14 /paisprezetxe/: paisprezece. Us en queden nouasută nouăzeci nouă (999). Endavant.

Amb els 10 primers nombres trobareu similitud: del zero al nouă. Tenim doi/doiă (el femení dues), i una miqueta difícil el patru = 4 perquè la /k/ > /p/ com en opt 

Decenes: zece, douăzeci, treizeci, patruzeci ... şaptezeci =70. Si els fem compostos no calen guionets” i no canvien entre 16 i 17, vejeu-lo şaispreceze, şaptespreceze. La morfologia és regular: pre+zece. Així sabeu que el douăzeci şi unu = 21, cincizeci şi cinci = 55,  optzeci  şi opt = 88. Què més?  o sută 'cent' i  o mie 'mil'.

FAMILIEA/LA FAMÍLIA. mamă 'mare', tată 'pare', frate ‘germà’, soră ‘germana’,

soţie/nevastă 'esposa', soţ/ bărbat 'marit', fiică 'filla', fiu 'fill', mamă 'mare', tată 'pare', frate ‘germà’, soră ‘germana’, prieten/ă 'amic/ga'.

CORPUL OMENESC/EL COS HUMÀ. cap ‘cap’, cot ‘colze’, nas ‘nas’, ochi ‘ull’, unghie ‘ungla’, mână ‘mà’, limbă ‘llengua’, dinte ‘dent’, inimă ‘cor’, gură ‘boca’, genunchi ‘genoll’.

FRUCTE ŞI LEGUME/FRUITES I  VERDURES. prună ‘pruna’, pară ‘pera’, varză ‘col’, fasole ‘fesol’, castof ‘creïlla’,  banană ‘plàtan’. Què els cítrics de la xina venien de Portugal(?) portocală ‘taronja’, i per sucar al pa roşie ‘tomata’, i per veremar strugure ‘raïm’.

MÂNCARE ŞI BĂUTURĂ/MENJAR I BEGUDA. apă ‘aigua’, suc ‘suc’, vin ‘vi’, ceai ‘té’, carne (de vacă/proc) ‘carn de vaca/porc’, pâine ‘pa’, sare ‘sal’, peşte ‘peix’, salată ‘amanida’, desert ‘postres’, ingheţată ‘gelat’.

LOCURI/LLOCS. postă ‘correus’, stradă ‘carrer’, spital ‘hospital’, bancă ‘banc’, şcoală ‘escola’, piaţă ‘plaça’, restaurant ‘restaurant’, biserică ‘església’, muzeu ‘museu’.

          secció 3:            entrar en conversa  

Quan trobeu algú li dieu: bună dimineaţa ‘bon dia’(de matí), bună ziua ‘bon dia’ (de vesprada, bună seara ‘bon vespre’ (a la nit), noapte bună ‘bona nit’ (quan te’n vas a dormir) i us contestarà igual.

Per als fumadors: aveţi foc, prieten? ‘tens foc, amic?’. (tranqui que no disparen!!)

Per a les direccions: unde este poliţia ? ‘on està la policia?’, cum se ajunge la gară? ‘com s'arriba a l'estació?’ (en francés gare) .

Interrogatius: cât e ceaul? ‘quina hora és?’, cât costă un bilet? ‘quant costa un bitllet?’

Per cloure una conversa, digueu: mulţumesc, la revedere! ‘gràcies, a reveure!’.

Si et parlen i no entens, digues amablement: nu înţeleg (româneşte) ‘no entenc (romanés)

Si tens problemes demana ajutor!  ‘ajuda!’.

Quan te trobes amb un conegut, digues: ce mai faceţi? ‘com està (vosté)?’ (formal) o ce faci? ‘com estàs?’. Contesteu: bine, mulţumesc ‘bé, gràcies’, nu prea bine ‘no massa bé’.

Per a felicitar l'aniversari: la mulţi ani! ‘per molts anys!’

Si algú fa un esternut digueu-li: sănătate! ‘salut!’.

     Secció 4: Ara, més difícil:  ENDEVINEU aquestes  6 frases:      

1- De unde veniţi?  

2- Sunt aici în vacanţă. 

3- Unde este plaja?

4- Există un teren de camping?  

5- Lăsa-mâ în pace. 

6- Am pierdut bagajul meu.

Si no us heu desanimat, ara podeu decidir on fer les vacances. Seguiu:

frases en 2 contexts:     

Hotel:  -Aveţi camere libere?  -Nu-mi place, cred să anulez rezerva.

 -Cât costă intrarea?        -Acceptaţi cărţi de credit?

Restaurant: desdejuni petit, una mica (Micul  dejun):  suc de fructe şi un ou. 

Els nens: lapte cald cu cacao.  

Quan demaneu, pregunteu: serviciul este incluit? 

               - Ce me recomandaţi? -Carne şi legume. 

Digueu-li: Carne de vacă cu fasole sau stufat de porc cu salată verde. 

Tot ben arruixat de vin, que pot ser roşu o alb.