Els noms més nostrans: Sants i devocions cristianes.
Podem llegir a l’Ecclesiates (Cap. 7, V. 1) : "Un bon nom és millor que un ungüent preciòs". Ja sabem que els noms poden estar en la Bíblia. Però deixant de banda els d’arrel semita, els origens dels noms cristians han evolucionat de tal manera que sempre hi haurà un beat o un martir al calendari.
Observeu que maca era la signatura d'un "portador de Crist", Christophorus Colombus.
Aquests poden ser: 1. Grecs
2. Llatins, 3. Germànics.
4. Provenen per persones singulars o 5. Eslaus.
Podrieu endevinar quins origens dels 6 esmentats ténen aquests 11 noms (solució al final):
LAIA MARTÍ ANIOL CARLA MILENA CRISTÒFOL
MAURICI FRANCESCA ALEXANDRA XAVIER LEONORA
EULÀLIA. El nom vol dir ‘la que parla bé’. del grec ευ "bo" i λαλεω (laleo) "parlar". This was the name of an early 4th-century saint and martyr from Merida in Spain. Màrtir de la fe cristiana a l’edat de 13 anys a l’any 304 on també es troba a la zona de Mèrida. Hi ha un himne del segle VI d’un bisbe de Barcelona preservat en l’esglèsia visigòtica (fins a Bèziers) i ens ha arribat per la liturgia mossàrab. Estava enterrada a Sta. Maria del Mar fins al 874 VIII quan es va traslladar a la catedral. Se la representa per una coloma. Traduït: Laia, en català i més fàci pels estrangers. Olària o Olària. Olalla i Olea en Castellà. Olaja en portuguès. Eulale en basc.
ALEXANDRA. Del nom grec Αλεξανδρος (Alexandros), que té dues parts: αλεξω (alexo) "defensar, ajudar" and ανηρ (aner) "home" (amb el genitu ανδρος (andros)). El nom es va estendre amb Alexandre de Macedònia, el més gran conqueridor abans de Crist. Va portar el nom cap a orient. Allà es coneix com Iskander (persa, arab, urdú).
MARTÍ. Del nom romà Martinus, derivat del déu de la guerra Mars, via el cas genitiu. Sant Marti de Tours, bisbe del segle IV és el patró de França. Traduït: Maartens en holandès, martón en hongarès, Martinho en portuguès, Tinek en eslové.
MAURICI. Nom llatí que vol dir ‘pell oscura’, emparentat en ‘moro’ o ‘Mauritania’. Sacrificat en la Gàlia l’any 287. Procedia de l’Africa núbia i participant en la legió tebana, tots cristians, van morir amb els seus companys. Obviament la representació que s’ha fet d’ell a l’Edat mitjana era de pell ben fosca i representava el món gentil davant els jueus. Ben conegut a Suïssa, Piemonte o Alemanya. A Manresa el retable de Gabriel Guardia al segle XVI el pinta amb pell clara. Surt a l’emblema savoiard de Sardenya: quatre moros amb un drap al cap en una creu vermella. Patró dels tintadors, teixidors, i forja d’espases. Variants: Maurice en francès i en anglès també Morris, Merric d’un cognom o Seymour, habitant de la ciutat francesa de Saint Maur.
ANIOL. Prové de la divinitat romana ‘Anna Perenna’, la deesa de l’any que cada més rejoveniva amb la lluna. Surt com un sabater que es va fer cristià amb l’evangelista Marc i va ser bisbe d’Alexandria. A casa nostra la tradició ens parla d’Anièn, bisbe d’Orleans. L’evolució amb el sufix –OL catalanitzat com rierol, pujolo … espanyol. Téa lguna ermita a St. Aniol de Finestres o d’Aguja a la Garrotxa. Variants: Aniano italià, Anen basc.
CARLA. Del món germànic. Femení de Karl que voldir ‘home’. El fill del rei dels francs que va fer la protecció de Roma l’inici del desenvolupament d’occident al segle VIII. Després del baptisme va iniciar l’evangelització dels saxons a punta d’espasa. Karl der Grosse va ser coronat emperador com a Carolus Magnus, el nostre Carlemany de la Marca Hispànica.
Si us dieu Cesc o Xevi no haveu mai pensat en el vostre nom? De vegades hem perdut la connexió amb la persona que el va portar per primer cop. Potser si sabem que va ser Alionor, la petita princesa dels Borbons.
ALIONOR, prové de la regió sud-oest de la França actual que va ser una potència abans de la Corona d’Aragó. En aquella època ni França ni anglaterra, tampoc Espanya, tenien el territori que des del segle XV els assignem. Sa mare era Aenor, nom d’ignorada procedència (germànic o occità) i la filla va ser alia Aenor (l’altra Eonor) en llengua occitana. Aliénor d'Aquitaine va ser la muller més poderosa del segle XII. Filla del poderós duc d’Aquitania i Poitiers va divorciar-se del rei francès i casar-se amb el normand. Mare de Ricard Cor de Lleó val una biografia, molt cortes i molt feudal. Francès actual Éléonore i catellà Leonor.
FRANCESCA. No sabem laprimera dona qui va ser però del primer Francesc direm alguan cosa duriosa. Un mercader toscà de teles i panys anava al segle XII a negociar sovint a prop de París i es va casar amb una dona picard (actual regió Picardie). El fill va portar el nom cristià de Giovanni, peò el pare tornat del viatge va dir que seria Francesc. Digueu-li si va guanyar al registre de l’acta baptismal per ser Pater Familias o per Patria Postestas, el cas és que el món va coneixer el seu fill com a Francesc, el Franc, el Francès. Va cantar de jove belles bal·lades en dialecte picard i toscà abans de ser Francesco d’Assisi, el fundador de l’ordre Franciscana.
XAVIER. De Francesc seguim amb Xavier. Aquest entronca amb una tradició ibèrica de tronc basc. Xevi, com el castellà Javi, ens porta al missioner Jesuita als confins de l’Àsia, Francesc Xavier. Les arrels basques de casa (etxe) i nova (berri) > Etxabier > Xabier. Els missioners van portar el nom a ser un dels més coneguts i estimats en motes tradicions (italià Saverio, polonès Ksawery).
MILENA. Prové d’una altra tradició: eslava. a partir del verb ‘estimar’: milati. A l’Europa de l’oest, es recorda la darrera reina d’Italia, la princesa sèrbia Milena. D’allà ha apassat a sud-america via Itàlia. Pel significat s’emparenta amb formes com en llatí Amanda, italià Cara, francès Aimee, basc Maite, anglès Daryl o Cherie, àrab Habiba.
Solucions:
v Grecs EULÀLIA ALEXANDRA CRISTÒFOL
v Llatins, MARTÍ MAURICI ANIOL
v Germànics. CARLA
v Provenen per persones singulars FRANCESCA XAVIER LEONORA
v Eslaus. MILENA
No comments:
Post a Comment