un joc amb els noms que ja coneixem... però i el seu significat?
D’aquests noms ANNA ERIC JUDITH SEBAS STEFANY JOAN MARÇAL AINA IVAN ANAÏS MARC LLUÍS
1. Quin significa ‘guerrejant’ ........................., ‘benevolent’ ............................ i ‘favor’.....................
2. Podrieu endevinar quins origens) ténen aquests 10 noms (solució al text):
bíblic, .................................................. germànic .........................
grec-romà, .................................................. nòrdic ............................
3: Quin nom català és: a) Ian, Janos, Ionel, Jack i Honza? …………… b) Clovis, Ludwig i Luigi? …………………
JUDITH. Nom que vol dir ‘dona de Judea’ en hebreu (Jehudit). En les històries de dones singulars en aquells tmps també bel·licosos tenim la Judith que va tallar el cap al capità dels Assiris, els invassors, en el apòcrif Llibre de Judit. Les variants van de Judit en castellà, Jutta en alemany, Judyta en polonès a Jodie en àngles. En català es conserva la grafia llatina com en francès i anglès.
MARC – MARÇAL. Tots dos noms provenen del nom llatí Marcus. Aquest segurament deriva del deu romà de la guerra, Mars, i vol dir ‘de la guerra’. Dos destacats homes de lletres van ser el famós orador Marcus Tullius, conegut com a ‘Cicero’ (=cigró perqué feia servir cigrons per millorar la dicció), i Marcus Aurelius l’emperador i filòsof. A més Marcus Martialis, conegut pel cognom Martial, tenim al poeta nascut prop de CesarAugusta (Saragossa) de família romanitzada autor del satírics Epigrames. Tenim també l’apostol Sant Marc que es representa pel lleó i la ploma (patró dels escrivents).
JOAN – IVAN. Nom amb dues formes actuals que provenen del Biblic Yochanan (‘Yahweh és benigne’) El pas al cristianisme va portar, via el grec Ioannes, el llati Iohannes. Recordem a Joan el Baptista, decapiotat i l’apostol del 4t evangeli, Sant Joan. Un nom classic a papas, emperadors de Bizanci i continuat pels Zars de Russia com a Ivan. Nom encara viu a Catalunya, però menys que fa dues generacions. Un famós esportista Johan Cruyff.
Variants: Juan, Hanke en alemany, Gean en Francès, Ian en escocès, Janos en hongarès, Honza en txec, amb diminutius com Jack en anglès, Giovanni-Gianni en italià o Ionel en romanès.
AINA –ANAÏS. Variants de l’hebreu Channah que vol dir ‘favor o gràcia’. La versió llatina és Anna, que perdura en moltes llengües. Aina és un diminutiu popular a Majorca i Anaïs és una versió provençal.
Surt a l’antic testament i també aquella dona que profetitzà que Jesús seria el Messies anunciat. És famosa la novel·la Anna Karenina de Tolstoy.
STEFANY. La variant escrita amunt ens ha aribat via l’anglès i procedent de Sudamerica. Prové de la paruala greca Stephanos, que vol dir ‘corona’. San Esteve va ser un martir primerenc. És el patró d’Hongria. Ha tingut reis i papes i en el món anglès tenin el físic Stephen Hawkins. Nom tradicional a Catalunya de la Renaixença amb L’auca del Sr. Esteve.
Té diverses formes: Estefania, Fani en castellà; variants masculines: Étienne en frànces, Istvan en Hongarès, Estevao en portuguès,
LLUÍS. El nom vol dir ‘guerrer famòs’, i l’origen ara va cap el germànic Hludwig (hlud és fama i wig guerrer). Ludwig és la forma de l’alemany. Les grafies germàniques no s’assimilen gens be en llengües llatino-romàniques, donant Clovis en llatí medieval amb diversos reis a Frankreich (regne dels Francs),. Louis en francès modern entre ells el primer rei sant Lluis de les dues croades i el famòs i absolutista rei Sol, Lluis XIV. També el gran músic Ludwig von Beethoven.
ERIC. Aquest nom prové de més al nord del germànic. De l’antic norueg Eiríkr (ei "sempre" i ríkr "governant"). Els vikings el van portar a Anglaterra, Rússia i a Sicilia amb les seves invasions. El més famòs històricament va ser Eirikr in Rauda (el vermell) navegador i explorador d’Islandia i Groenlandia), el seu fill, també Erik, va arribar al les costes de Canada al segle X però no va arrelar les colònies. Les gràfies poden variar una mica: Erik en anglès, Eryk en polonès.
SEBAS. És la forma col·loquial de Sebastià. El nom llatí Sebastianus fa referència a la ciutat de l’actual Turquia Sebaste. El nom d’aquesta prové del grec Sebastos, venerable, augusta en honor a l’emperador August que la va refundar. El sant recordat en la imagineria cristiana ha estat Sant Sebastià, un martir (martir =paraula del grec que vol dir testimoni –de fe) que era el més fidel soldat de l’emperedor que va ser condemnat a morir amb fletxes. El segle XX ha fet moltes verison d‘aquesta imagineria. Entre els notables portador tenim el rei Sebastià de Portugal i el músic dels àngels, Sebastian Bach.
No comments:
Post a Comment