Escribia Magi Camps a la Vanguardia, (un diari d'avantguarda since 1881 ja aleshores aspirava aconseguir l'alcaldia de Barcelona)
L'engranatge bilingüe. a l'esquerra, Magí Camps, redactor en cap d'Edició i responsable lingüísticde les dues versions, envoltat del seu equip de periodistes i filòlegs |
L'edició en català no serà una traducció automàtica i directa de La Vanguardia en espanyol, ni aquesta segona serà l'original, segons informava fa unes setmanes Magí Camps Martí, responsable de la nova edició en català.
Per fer un tast del dia a dia, sobre com fer una edició bilingüe Un vuelco electoral que en català genera dubtes... tomb? regirada? viratge? rebolcada?... And the winner was... llegim a M. Serra si voleu saber l'opció triada. Tot està a un clic dels botons. Podeu entretenir-vos per veure com d'allunyades estàn la doble versió (16/05/11) i veureu que mica male no sempre s'ha de seguir la dita Traduttore, traditore)- Esteu d'acord?
Versión en español:
A un clic de los botones
A un clic de los botones
El verbo 'apretar' no es normativo en catalán pero goza de una potente implantación ... El Institut d’Estudis Catalans sí recoge clicar: “Pitjar un botó del ratolí d’un ordinador...”.
Así, si apretamos un botón, en catalán el pitgem o premem; si apretamos los dientes, serrem les dents; si el sol aprieta, es que el sol pica; si la ropa nos aprieta, es que la ropa ens engavanya o ens tiba; si son los zapatos que aprietan, es que les sabates ens van justes o justegen; si apretamos a correr, tendremos que arrencar a córrer; si damos un apretón de manos, fem una encaixada; si alguien aprieta los tornillos, colla els cargols; si hay que apretarse el cinturón, ens l’haurem d’estrènyer; y me dejo algunas.
Todo eso, claro, es muy bonito sobre el papel y aún muchos hablantes emplean ese abanico de expresiones sin problema. Pero también es cierto que allí donde hay quien prem, pitja, serra, pica, tiba, engavanya, justegen, arrenca, encaixa, colla o estreny, hay quien coge el atajo del castellano y todo lo apreta.
Versió en català: A un clic dels botons
Encara que sembli mentida, aquest verb (apretar) no és normatiu en català, i hi ho dic així perquè hi té una potent implantació ... L'Institut d’Estudis Catalans ja recull aqust sentit: “Pitjar un botó del ratolí d’un ordinador...”.
Així, si apretamos un botón, pitgem o premem un botó; si apretamos los dientes, serrem les dents; si el sol aprieta, és que el sol pica; si la ropa nos aprieta, és que la roba ens engavanya o ens tiba; si són los zapatos que aprietan, són les sabates que van justes; si apretamos a correr, haurem d'arrencar a córrer; si damos un apretón de manos, farem una encaixada; si alguien aprieta los tornillos, es que colla els cargols; si hay que apretarse el cinturón, caldrà estrènyer-se el cinturó; i encara m'en deixo.
Tot això, esclar, és molt bonic damunt del paper i és cert que molts parlants tenen ben vives aquestes expressions. Però també és ben cert que allà on hi ha qui prem, pitja, serra, pica, tiba, engavanya, justegen, arrenca, encaixa, colla o estreny, hay i ha qui agafa la drecera del castellà i tot ho apreta.
El Magí Camps cerca l´ús de la llengüa, llegiu aquest article seu: Volem virus catalans sobre els xibòlet, ( de transcripció d'un terme hebreu).
No comments:
Post a Comment