Life is .... a chaos between two silences (Beckett) ...
they lived und laughed ant loved end left (Joyce)
But A language is ... a dialect with a Department of Education and firm grasp of the curriculum.
What a team have we got this season! It is such great fun to pay for GOL TV. such a creative team played so good that they won all the matches, We could say ... they performed so well, that is, superb!
the other team, Real Madrid, was a pale, ghost oponent and that day their mind was a blank one. (to read a poem on a special day... read this)
Tuesday November 30, 2010 at 11:46am
There is an irritating tendency for football to be over-lavished, the hyperbole’s and praise heaped upon players and teams often unnecessary and misguided, but the events which unfolded in the Camp Nou last night were a rare exception.
El PaísLa cuestión de la patente europea lleva medio siglo buscando una solución que, por la reducción de gastos que supone eludir los compromisos de traducción a las 23 lenguas oficiales actuales, incrementaría la competitividad de las empresas.
Si nos pregutamos donde queda el francés, nos sorprenderia. sobre el tema ya pudimos leer en el IPKitten el 2007:
The European patent system, established in the 1970s, with the EPC 2000 modernises the European patent grant procedure for which the European Patent Office is responsible, whilst the London Agreement gives easier access to European patents – especially for small and medium-sized firms – by reducing translation costs for granted European patents".
The IPKat can almost smell the whiff of Gauloises and garlic as the French legislators debate the issue.
En el informe del 2008 pudimos leer una visión global:
The 2008 report notes that China overtook Korea in 2005 to become the third largest patent filing jurisdiction in the world, having surpassed the EPO the previous year. China's State Intellectual Property Office (SIPO) is now only behind the USA and Japan in terms of patent filings.
Sabíamos que Holanda o Suecia patentan en inglès, y nos sorprendió quando leíamos en www.elpais.com (11/20/2010)
el peso económico de una lengua hablada por más de 400 millones de personas, como el presentado ayer: El español. Lengua global. La economía, publicado por el Instituto Cervantes y Santillana. Gracias a esta lengua común fue posible la expansión de industrias culturales, recordó Emiliano Martínez, presidente del Grupo Santillana.
¿Y cuánto vale un idioma? "Es un activo inmaterial cuyo valor aumenta conforme crece el número de quienes lo hablan" .... El reto del español, plantean los autores, radica en su difusión como segunda lengua y en su consolidación en ciertos foros institucionales.
Translating for the sake of procedure, not the advancement of science
The most striking deficiency of this translation regime is that the translations into national languages are hardly ever consulted. And if a patent is infringed and a court case ensues - which seldom happens - the authentic text of the patent at stake before the judge is always the patent text as granted by the EPO in one of the official EPO languages (English, French or German). Meanwhile, the national translations required all over Europe remain "in the drawer."
Moreover, as patents are usually granted four or five years after the filing of the patent application, all these translations do not serve the purpose of informing about new technologies, as they occur too late.
In light of an increasingly connected European market and the rise of Europe as a knowledge economy of global significance, this state of affairs needed reform.
"España es un país que se gasta más en lotería que en I+D+i". Para Javier Mozón, presidente de Indra, una de las grandes corporaciones tecnológicas españolas, el desastre parece inevitable. (....)
LAs reglas del juego se leen desde la Oficina Europea de Patentes (OEP), fundada en 1977 y radicada en Múnich, un ente en el que participan unos 40 países,
la documentación (unas 20 página) se hará en una de las tres lenguas de procedimiento de la OEP, francés, inglés y alemán, a elegir por el inventor. Una vez concedida la patente, el inventor debe depositar también la traducción de las especificaciones en las otras dos lenguas. Ya tiene la patente europea.
España llegó a ofrecer la alternativa de que todas las patentes se tradujeran al inglés y a una segunda lengua a elección del interesado, pero tal salida fue rechazada por Alemania y Francia. (....)
Madrid alega que en caso de conflicto las empresas españolas tendrán que defenderse en una lengua que no es la propia y mantiene que con la desaparición del español como lengua a la que se traduzca la patente comunitaria la lengua española se pierde como una fuente de conocimiento tecnológico, porque las patentes y su difusión dan pie a nuevos desarrollos e inventos.
El año pasado, de 27.601, el 41,2% de las patentes que la OPE concedió a empresas europeas fueron otorgadas a firmas alemanas; el 14,6%, a sociedades de Francia, y el 1,26% a compañías de España (348 ). Italia tuvo el 7,21% y Reino Unido, cuna del inglés, un escaso 5,96%.
Ese magro 1,26% es un punto débil en el argumento español de que la competitividad y la innovación tienen que basarse en la no discriminación. En el pulso lengua-ciencia influye más la investigación y la invención (donde España es un peso pluma) que una lengua como la española (peso pesado global). De hecho, el actual desafío en torno a la patente comunitaria oculta otro de mayor calado, el intento de algunos de consolidarde iure la oficialidad comunitaria de las tres lenguas más habladas en la Unión, algo a lo que España siempre se ha opuesto. Se empieza por la patente comunitaria y no se sabe dónde se va a acabar.
Por una España bilingue de verdad. For detailed follow-up visit EurActiv
No oblidem que en tots els llocs les paraules conformen la cultura (i viceversa).
1. Qüestió de noms.
El nom de la Xina ha estat modernament Zhongguo (el ‘regne intermedi’ o el ‘país del centre’), i encara es fa servir el mot més literari Zhonghua en els textos oficials, significant Prosperitat del centre (中華/中华) i aplicada en un primer moment a l’antiga província de Henan. Els propis xinesos fan un ús clar i net de diferenciar els Han dels non-Han. Com se sap, no hi ha un terme en xinès per indicar el territori dels xinesos Han. Els antics ‘caràcters’ xinesos es classificaven com a wen (llenguatge, escriptura) : Vegem-ne tres derivats: l’estil literari és wenyan; cultura (=llenguatge + canvis), wénhuà; civiltizació (=llenguatge + brillant), wénmíng -mostrant el respecte per la tradició; la llengua xinesa obté l’apel·latiu col·loquial de zhong wén. no oblidem que els bàrbars eren wu wen shu (sense escriptura).
Pels usos diferents sobre la Xina en el passat, hi ha més dades a Planeta Xinès. (1.3) Espai. Cap a l’exterior la ruta de la seda (segles -I fins V) va portar el nom de la dinastia Qin en sànscrit I la pronunciació de ‘Xina’ va entrar en els nostres llengües a partir del persa چین ’xin’. Però de portes endins a la Xina el mateix país, Zhongguo, va passar a referir-se a una entitat política, geogràfica (el vall del riu Groc) i cultural (la civilització Han), i cada cop menys ètnica, per part dels pobles nòmades del nord el concepte de ‘Han’ va adquirir legitimació ‘ètnica’ el 1911.
2. Paraules- No oblidem que religió també comporta llengua escrita, doncs. No debades dos elements vius a les dinasties del període, les paraules mandarí i mantra, tenen un ancestre comú en sànscrit: mantri: mantri significa ‘conseller, ministre de l’estat’. Mandarí ha entrat a les llengües europees via el malai mantri, portuguès mandarim, holandès mandorijn. Avui dia en malai mentri besar és el Primer Ministre.
To see the evolution of our numbers, especilly our zero see our other post.
The form of the numerals in the west of the Arabic empire look more familiar to those using European numerals today which is not surprising since it is from these numerals that the Indian number system reach Europe.
al-Banna al-Marrakushi's form of the numerals
He gave this form of the numerals in his practical arithmetic book written around the beginning of the fourteenth century. He lived most of his life in Morocco which was in close contact with al-Andalus, or Andalusia, which was the Arab controlled region in the south of Spain.
La divisione secondo il metodo "per galera",
derivata da quella con l'abaco (utilizzata fino a secolo XV).
But in the north of Spain we have the figure of Gerbert:
Gerbert compiled a list of rules for computing with his abacus, Regula de Abaco Computi, in which he painstakingly explained how to multiply and divide, as well as add and subtract, in the new system. A companion work, Liber Abaci, by his student Bernelin, is often included in the collected works of Gerbert; it predates the book of the same name by Fibonacci by two hundred years.
"The forms varied considerably. the number five was the most freakish. An upright 7 was rare in the earlier centuries. The symbol for
zero (0) of the XII and XIII centuries i is sometimes crossed
by a horizontal line, or a line slanting upward. The Boethian apices,
as found in some manuscripts, contain a triangle inscribed in the
circular zero. In Athelard of Bath's translation of Al-Madjrltl's re-
vision of Al-Khowarizmi's astronomical tables there are in different
manuscripts three signs for zero, namely the Greek letters (Θ = theta?) referred
to above, then T ( = theca, teca),* and 0 with a bar on top (0).
to see the evolution of the figures, we pay attention to number, glyph, 5.
The evolution of our modernglyphfor five cannot be neatly traced back to theBrahminIndians quite the same way it can for 1 to 4. Later on theKushanaandGuptaIndians had among themselves several different glyphs which bear no resemblance to the modern glyph. TheNagariandPunjabitook these glyphs and all came up with glyphs that are similar to a lowercase "h" rotated 180°. The Ghubar Arabs transformed the glyph in several different ways, producing glyphs that were more similar to the numbers 4 or 3 than to the number 5
see the full list between 976-XIII below:
For a wider set (976-XVI) see G. F. Hill The Development of Arabic numerals
The familiar shape (see wapedia) of the Western Arabic glyphs as now used with the Latin alphabet, (0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9) are the product of the late 15th to early 16th century, when they enter earlytypesetting. Muslim scientists used the Babylonian numeral system, and merchants used the Abjad numerals, a system similar to the Greek numeral system and the Hebrew numeral system. Similarly, Fibonacci's introduction of the system to Europe was restricted to learned circles. The credit of first establishing widespread understanding and usage of the decimal positional notation among the general population goes to Adam Ries, an author of the German Renaissance, whose 1522 Rechenung auff der linihen und federn was targeted at the apprentices of businessmen and craftsmen.
Polònia és un país similar a Espanya en tamany i població. La economia global ha portat als catalans a conéixer de prop alguns dels seus habitants. Malgrat haver-se dit a Madrid que els catalans parlavem “polaco”, la veritat és que aqeusta llengua eslava és ben diferent de la nostra. Dins de la família de llengües eslava, tal com el rus i el txec, el polonès té diverses declinacions com el
Pronúncia de les lletres
Aquestes lletres són pronunciades com en català: a b d e f k l m n o p r s t u z.
VOCALS: la J es la vocal /i/. La i/y fan de vocals i seguides de consonant la fan més fricativa. La ó sona /u/. Igualment té la L barrada que vocalitza en /u/ (així el Papa de Roma WoytiLa, sonava /voitíua/ . Té dos vocals nasals: a /on/ i e /en/ la grafia és: ąę
CONSONANTS: són la part més dificil per les posicions amb dos o tres consonants. De totes maneres, la G, sempre com en gat, la W es una /v/ i la C sona /ts/ com en totes les llengues eslaves: ex: cena (preu). La H i la CH són com a /Jamón/ en castellà.
Al ser la primera llengua eslava que va fer ervir l’alfabet llatí (s. XV) va necessitar dues grafies per indicar el so: s sz cz dz rz
sz /sh en en anglès ship / cz /church en angles/ dz /jeans/.
A més va necessitar diacrítics per indicar la fricció dura i suau, per això fa servir un accent o un punt. Un só diferent al català el tenim en la rz (és un j amb la llengua co la r)
JOC1. Com sonaria el color groc? S’escriu żółty. resposta: /j’úte/
2. Alguns números: 1, 2, 3, 4, 7 i 8: Zero jeden dva trzy cztry siedem osiem
JOC5. Com es pot dir en polonès.... llengua? a Andorra? a València? De persones?
JOC6
. Intenta llegir algunes de les frases del gràfic adjunt. O millor troba una persona del país i demana-li com es pronuncia. Segur que aprens cinc o sis.
DEU COSES QUE NO SABÍEU DE LA... LIMBA ROMÂNEASCA (romanès)
No cal dir que el romanés és una llengua viva als carrers de ciutat. Prou complexa gramaticalment però sense pronoms febles! Ara bé, si teniu una miqueta d'interés podeu practicar un pessic d’expressions en aquesta llengua. Sigueu persones aventureres ... i curioses. Algunes són dificultoses, però la majoria s'associen a altres elements que potser coneixeu. Com no hem trobat aquesta informació en castellà, ni res semblant, ens hem posat a escriure per a aquesta secció. Fins el proper número de Saberut, si us ha agradat. Aprendre una altra llengua romànica des del català (digueu-li portugués o italià) sembla més propera que fer-ho des del castellà. Igual seria per al francés, és clar... si els profes que heu tingut us ho han fet veure. Jo n
o he tingut aquesta sort! Avui ho veurem per a aquesta llengua de les planes del delta del Danubi a la Plana del Bages.
La presencia política romanesa comença amb el nom Valachia en la història cap el s. XV. La seua primera gramàtica impresa apareix el 1805 en llatí. L’ortografia moderna data del 1881 amb la publicació del Dicţionar (el nostre Fabra per a entendren’s). A Castelló podeu trobar el Setmanari Actualiteate Româneasca i molts romanesos que us poden ajudar a sentir les primeres paraules correctament. Ànim!
ce i ci representa la tx de cotxe: Cezar ‘Cèsar’, ceapă ‘ceba’, ciocolată ‘xocolate’.
ge i gi sona normal –no com en castellà-: genunchi ‘genoll’, gimnastica ‘gimnàstica’.
J com la g degener del tortosí): japonez 'japonés', joc 'joc'.
h com en anglès, més aspirat que la j del castellà): hotel ‘hotel’
r és sempre múltiple com la rr de torre: Margareta ‘Margarida’.
ş com la x de Xàtiva): şapte ‘set’ < septimus, podiş 'altiplà'.
ţ com la ts de tsar o potser: a învăţa ‘aprendre’, soţie 'esposa'.
secció 2: VOCABULARI per guanyar moral:
TEMPS. Els mesos (LUNILE) són gairebé iguals, el més difícil martie que és març.
Els dies de la setmana i les estacions són similars al català.
SĂPTĂMÂNA: luni marţi miercuri joi vineri sâmbătă duminică
ANOTIMPURILE primăvară vară toamnă (0 hi(v)ern
Una miqueta diferents són les parts del dia: dimineată 'matí', zi 'dia', seară 'vespre' (semblant a l'italià sera), noapte 'nit' (del llatí nocte).
MIE NUMERELE /MIL NOMBRES. Si te’ls pronuncies i t’escoltes el so tot és més fàcil, sempre. L’únic que no entendreu és 14 /paisprezetxe/: paisprezece. Us en queden nouasută nouăzeci nouă (999). Endavant.
Amb els 10 primers nombres trobareu similitud: del zero al nouă. Tenim doi/doiă (el femení dues), i una miqueta difícil el patru = 4 perquè la /k/ > /p/ com en opt
Decenes: zece, douăzeci, treizeci, patruzeci ... şaptezeci =70. Si els fem compostos no calen guionets” i no canvien entre 16 i 17, vejeu-lo şaispreceze, şaptespreceze. La morfologia és regular: pre+zece. Així sabeu que el douăzeci şi unu = 21, cincizeci şi cinci = 55, optzeci şi opt = 88. Què més? o sută 'cent' i o mie 'mil'.
CORPUL OMENESC/EL COS HUMÀ. cap ‘cap’, cot ‘colze’, nas ‘nas’, ochi ‘ull’, unghie ‘ungla’, mână ‘mà’, limbă ‘llengua’, dinte ‘dent’, inimă ‘cor’, gură ‘boca’, genunchi ‘genoll’.
FRUCTE ŞI LEGUME/FRUITES I VERDURES. prună ‘pruna’, pară ‘pera’, varză ‘col’, fasole ‘fesol’, castof ‘creïlla’, banană ‘plàtan’. Què els cítrics de la xina venien de Portugal(?) portocală ‘taronja’, i per sucar al pa roşie ‘tomata’, i per veremar strugure ‘raïm’.
MÂNCARE ŞI BĂUTURĂ/MENJAR I BEGUDA. apă ‘aigua’, suc ‘suc’, vin ‘vi’, ceai ‘té’, carne (de vacă/proc) ‘carn de vaca/porc’, pâine ‘pa’, sare ‘sal’, peşte ‘peix’, salată ‘amanida’, desert ‘postres’, ingheţată ‘gelat’.
Quan trobeu algú li dieu: bună dimineaţa ‘bon dia’(de matí), bună ziua ‘bon dia’ (de vesprada, bunăseara ‘bon vespre’ (a la nit), noapte bună ‘bona nit’ (quan te’n vas a dormir) i us contestarà igual.
Per als fumadors: aveţi foc, prieten? ‘tens foc, amic?’. (tranqui que no disparen!!)
Per a les direccions: unde este poliţia ? ‘on està la policia?’, cum se ajunge la gară? ‘com s'arriba a l'estació?’ (en francés gare) .
Interrogatius: cât e ceaul? ‘quina hora és?’, cât costă un bilet? ‘quant costa un bitllet?’
Per cloure una conversa, digueu: mulţumesc, la revedere! ‘gràcies, a reveure!’.
Si et parlen i no entens, digues amablement: nu înţeleg (româneşte) ‘no entenc (romanés)
Si tens problemes demana ajutor! ‘ajuda!’.
Quan te trobes amb un conegut, digues: ce mai faceţi? ‘com està (vosté)?’ (formal) o ce faci? ‘com estàs?’. Contesteu: bine, mulţumesc ‘bé, gràcies’, nu prea bine ‘no massa bé’.
Per a felicitar l'aniversari: la mulţi ani! ‘per molts anys!’
Si algú fa un esternut digueu-li: sănătate! ‘salut!’.
Secció 4: Ara, més difícil: ENDEVINEU aquestes 6 frases:
1- De unde veniţi?
2- Sunt aici în vacanţă.
3- Unde este plaja?
4- Există un teren de camping?
5- Lăsa-mâ în pace.
6- Am pierdut bagajul meu.
Si no us heu desanimat, ara podeu decidir on fer les vacances. Seguiu:
frases en 2 contexts:
Hotel: -Aveţi camere libere? -Nu-mi place, cred să anulez rezerva.
-Cât costă intrarea? -Acceptaţi cărţi de credit?
Restaurant: desdejuni petit, una mica (Micul dejun): suc de fructe şi un ou.
Els nens: lapte cald cu cacao.
Quan demaneu, pregunteu: serviciul este incluit?
- Ce me recomandaţi? -Carne şi legume.
Digueu-li: Carne de vacă cu fasole sau stufat de porc cu salată verde.
